Sóc Josep Mª. Vaig néixer a Lleida, a finals dels 60 i pretenc quedar-me aquí molt de temps…
En els meus anys d’aprenentatge em vaig formar per a “espurnes”, (FP II Branca d’Electrònica) i quan ja sabia que era el “corrent” i després de diversos rampes, ho vaig deixar i em vaig fer Corredor de Seguros (1988). Era quan encara tenia una melenita que onejava el vent –i, segons expliquen, amb el cap per seure-, que em van donar l’oportunitat d’aprendre i formar-me a la Gestoria Santos. A ells dec els meus inicis.
Posteriorment, durant 5 anys, vaig fer els meus primers passos en una agència d’assegurances. Després vaig provar sort com a comercial en una companyia d’assegurances de vida.
Però, creient en les meves possibilitats i com que gaudia realment amb la meva feina, vaig apostar per independitzar-me i vaig comprar un local al carrer Comerç, on vaig posar el campament durant una dècada. Des de la meva incorporació al gener del 2003 sóc soci d’Urquia & Bas,
Diuen de mi que tinc do de gent. Sóc molt tenaç i no em rendeixo davant de res. Potser és això el que em fa ser bo a la meva feina.
Com veieu, tota la meva experiència laboral gira al voltant del sector assegurador i, la veritat, no em puc imaginar dedicant-me a una altra cosa; no en va, ja fa des de finals dels 80 que treballo en assegurances.
Al meu temps lliure m’agrada gaudir dels meus fills Pep i Paula. Intento inculcar-los els valors de l’amistat i què significa l’esport. Sóc feliç envoltat de la meva família, dels meus amics i jugant a la botifarra després d’una jornada de pesca.
Al capvespre, el pàdel i córrer són els meus aliats, ja que m’ajuden a alliberar-me de l’estrès.
Encara que realment el que tinc són les festes: preparant una barbacoa amb un bon vi i envoltat de gent que estigui disposada a compartir bons moments.
I si algun dia us trobeu una persona abraçant la seva dona i ensenyant els seus néts a pescar, penseu que aquest àvia puc ser jo…
Només demano un desig, aconseguir que el meu pols no tremoli per poder col·locar els cucs a l’ham…