La immensa majoria dels sinistres presentats a les asseguradores es resolen favorablement per als interessos dels assegurats, però de vegades l’assegurat es troba davant d’un rebuig a la indemnització o una reducció d’aquesta.

Què passa si no estic d’acord amb l’oferta que em fa la companyia d’assegurances o si m’ha rebutjat la indemnització?

Les 5 causes per les quals la companyia asseguradora pot rebutjar el pagament del sinistre.

Quines són les causes principals per les quals podrien rebutjar-nos el pagament del sinistre? Les descrivim a continuació:

1.- El rebut dassegurança no ha estat pagat en els terminis establerts.

En general, el pagament de la prima s’ha de fer immediatament a la formalització de l’assegurança o, en el cas de futures renovacions, en el termini màxim de 30 dies del venciment, cosa que s’anomena termini de gràcia . Llevat que la demora sigui atribuïble a la mateixa asseguradora. Això és especialment important quan tenim un sinistre a càrrec del Consorci de Compensació d’Assegurances, que és l’entitat que empara els riscos extraordinaris i la cobertura dels quals s’inclou en gairebé tot tipus d’assegurança, mitjançant un recàrrec obligatori establert al preu de l’assegurança.

2.- No hi ha cobertura específica al contracte d’assegurança que empari el fet ocorregut.

A la majoria de les assegurances els riscos són nominats, és a dir, s’identifiquen; per exemple, a les assegurances multirisc de llar: incendi, explosió, caiguda de llamp, vent, pedra…; de manera que aquells esdeveniments no nominats expressament al contracte no tindran cobertura a la pòlissa; i en aquells que sí que ho estan, hi pot haver alguna exclusió específica quant a circumstàncies en què el dany no està cobert: manca de proteccions, en el cas de robatori; mala fe de l’assegurat… Però també hi ha assegurances a “tot risc” on allò que no estarà cobert serà únicament el que estigui expressament exclòs, com passa en algunes assegurances de la llar o de l’automòbil. En les assegurances de responsabilitat civil, hi haurà uns riscos coberts: explotació, patronal, objectes confiats, croada, etc., que no estaran coberts si no s’inclouen expressament al contracte, a més de les exclusions pròpies que hi pugui haver per a cadascuna d’aquestes cobertures, que convindrà conèixer i que, de vegades, se’n pot negociar la inclusió mitjançant pacte exprés.

3.- Que el bé danyat no encaixi dins de la descripció dels béns assegurats que figura a la pòlissa o, si ho estan, no s’hagin complert amb les condicions establertes per l’asseguradora per al seu assegurament.

Exemples:

En un(a)

• Habitatge, no haver declarat objectes de valor, joies o col·leccions (moltes vegades exclosos o limitats a uns valors mínims).
• Vehicle, conduir en estat dembriaguesa.
• Assegurança de vida, no haver declarat, i la companyia, acceptat, una activitat de risc, com ara el salt base.
• Robatori d’un telèfon mòbil al carrer, haver-ne desatès la cura, cosa que el converteix en un furt en comptes d’un robatori o un atracament.

4.- Hi ha una exclusió explícita del fet ocorregut.

Dependrà del tipus d’assegurança de què es tracti; però, a les assegurances de coses, per exemple, hi haurà exclusions com aquestes: corc, congelació, condensació, rovell, furt, enfonsament de terrenys… i en el de persones: suïcidi, autolesió, esports de risc, conducció de motocicletes o altres; encara que podrien estar coberts en determinades pòlisses i circumstàncies si es fa constar així. (per exemple: pilotar una avioneta o el suïcidi, aquest últim sí que es cobreix en les assegurances de vida un cop transcorregut un any de la contractació de la pòlissa)

5.- La companyia rebutja la indemnització per declaracions falses o inexactes.

Per exemple, si en contractar una assegurança de salut o de vida passem per alt malalties o tractaments que, si els conegués, l’asseguradora hauria limitat o exclòs la seva cobertura, com ara: sobrepès, tensió arterial alta, tumors, intervencions quirúrgiques prèvies, trasplantaments, hipertiroïdisme, ELA, fibromiàlgies, etc.

Això és així, llevat que la companyia no ens hagués presentat cap qüestionari o les preguntes no fossin suficientment precises perquè l’assegurat les pogués contestar concretament, i en aquest cas no es podria rebutjar la indemnització.