En els nostres anteriors articles sobre l’estalvi donàvem un repàs a la figura del corredor d’assegurances, als tipus d’interès baixos, a la solvència de les asseguradores, a les comissions que s’apliquen i al perfil de risc dels clients, etc.
També vam donar una breu pinzellada a l’assegurança de Vida Sencera (o assegurança vitalícia), en el qual aprofundim en l’article anterior (II). En i aquest dèiem que l’assegurança de Vida sencera és una assegurança de vida que dura tota la vida, des del moment en què es contracta la pòlissa fins a la defunció de l’assegurat, quan sigui que això passi.
En el mateix article parlàvem de la utilitat de contractar-lo, i, especialment, per garantir la transmissió del patrimoni als hereus.
En aquesta ocasió parlarem del producte PIES (Pla Individual d’Estalvi Sistemàtic), que s’ha convertit en una de les millors opcions és per als estalviadors causa de la seva liquiditat, rendibilitat i seguretat; per això la seva comercialització ha crescut exponencialment en els últims anys. Només hi ha una pega: el límit en les aportacions, que no poden superar els 8.000 euros a l’any ni els de 240.000 en tot el període del pla.
Ofereixen dos tipus d’inversió: a interès fix o amb un component de renda variable.
Convé aquí comentar les diferències dels PIAS pel que fa als plans de pensions:
Pel que fa a la fiscalitat, el principal atractiu dels plans de pensions es la desgravació fiscal, que s’aplica sobre les aportacions; mentre que en els PIAS el benefici fiscal es troba al final del contracte, ja que són els rendiments i no les aportacions dels que queden exempts de tributació. Perquè això passi han d’haver transcorregut almenys cinc anys (fins al 2015 eren deu anys)des que es va contractar i que el capital rebut s’empri en constituir una renda vitalícia (de la qual parlarem en el següent article). Si, per contra, es decideix rebre la prestació amb anterioritat a aquests cinc anys, els rendiments tributaran per IRPF.
La liquiditat també és una diferència essencial amb els plans de pensions doncs, mentre aquests tenen el seu venciment en el mateix moment en què l’assegurat accedeix a la condició de pensionista, i només es poden reemborsar en determinades circumstàncies, els PIES tenen liquiditat immediata.
Ambos productes, plans de pensions i PIAS comparteixen una característica: si l’estalviador no està content amb el rendiment del seu PIES, pot “mobilitzar” a un altre PIAS amb millors expectatives.
Igual que succeeix amb els plans de pensions, l’assegurat pot contractar tants PIES com desitgi -sense excedir els límits d’aportacions establerts.
D’altra banda, si el que ens preocupa és la seguretat, cal saber que mentre els productes financers estan garantits pel Fons de Garantia de Dipòsits, fins a 100.000 € per client (sempre que l’entitat està adherida al FGD esmentat), els plans de pensions i els PIES estan garantits al 100% pel Consorci de Compensació d’Assegurances -dependent del Ministeri d’Economia i Hisenda – que actua com a fons de garantia, però sense establir cap límit per als estalviadors. A més, a causa del marge de solvència exigit a les asseguradores per part de la Direcció General d’Assegurances, un cas d’insolvència seria extremadament improbable.
Existeixen moltes altres fórmules d’estalvi en funció de les necessitats reals del client. Per assessorar-se convenientment seu corredor d’assegurances té els coneixements i experiència suficient.
