L’Audiència Provincial de Pontevedra ha desestimat el recurs d’apel·lació interposat per una pacient enfront la decisió de la seva asseguradora de no fer-se càrrec del pagament de les despeses sanitàries (tractaments mèdic, farmacològic i rehabilitador). La decisió, donada a conèixer per Redacción Médica, estima que la prenedora tenia el deure de declarar amb la màxima bona fe totes las circumstàncies que delimiten el risc.
La recurrent patia des d’anys anteriors una malaltia degenerativa a l’espatlla dreta que no havia estat reflectida al qüestionari previ a la contractació de l’assegurança. Cosa que, segons la sentència, és contrària a la lleialtat i la bona fe contractual.
A judici de l’Audiència, l’assegurada estava ocultant circumstàncies “transcendentals i influents a l’hora de concertar un contracte i d’obligació fonamental que comporta la seva col·laboració lleial”. En cas contrari, s’incorre en el concepte de dol, que no només compren la insídia directa i inductora, fins i tot sense voluntat de danyar a l’altra part, sinó també la reticència del qui calla o no adverteix degudament, per manca de diligència a l’hora de contestar el qüestionari.
